" El Salt "  

- Papà.., què passa si no arrib?

- Saltes amb més força..!!

- Tenc por..!!

- És bo tenir-ne, però tingues només sa necessà ria.., tenir massa pesa, et desequilibra i et fa caure..

- I si caic ?

- Si caus et sacseges, t'aixeques i prens més impuls..!!

- I si em faig trossets?

- Tenim una cola que recompon tot i els torna a unir..!!

- Pare, i com es diu aquesta cola?

- "Liebe" ( "Amor" en alemany, jo ho desconeixia llavors )

- Pare, m'agrada "Liebe"...!!

- Per què fill?

- És un bon nom per a una cola..!!

- Allà vaiiigggggg......!!!

"LA RUTA DE L'AQUAMARINA"

" Medusa impertubable,

va jugar amb els llums i les ombres que l'envoltaven,

es creia molt propietària i senyora del seu destí,

però malgrat els seus moviments palpitants

no era capaç més que, d'exercir petites variacions i correccions,

 sempre immersa en el corrent que la governava.

El mateix corrent que la va veure néixer,

el mateix corrent que la transportava dia rere dia,

el mateix corrent que la deixaria varada a aquella platja llunyana...

Aliena a tot,

Medusa va seguir impertubable,

va jugar una estona més amb la llum de l'univers

i va afrontar el seu destí..."

"Rius de gel"

"Per molt que recorrem el món darrere de la bellesa, mai la trobarem si no la portem amb nosaltres"

"Somriures sense memòria"

" Se'n va anar, com tantes vegades, lleuger d'equipatge.., sabia amb certesa que a la tornada, carregaria amb una maleta pesada.

Ja de tornada, en passar la duana, no va poder evitar contenir un somriure.

sabia perfectament que les coses més preuades..,

no les havia hagut de declarar..."

                  Namibia 2003

" I així ballaràs davant la teva mort, aquí, des d'aquest cim, en acabar el dia, davant d'un sol que es pon.

I a la teva última dansa parlaràs de la teva lluita,

de les batalles que vas guanyar i també de les que vas perdre;

diràs de les teves alegries i desconcerts en trobar-te amb tu mateix, cara a cara.

La teva dansa parlarà dels secrets i de les meravelles que has contemplat i atresorat fins avui.

Dansaràs tranquil i alegre, amb dignitat i passió tal com vas viure.

I la teva mort s'asseurà amb tu, molt a prop, per observar-te.

I la miraràs de front i serè.

Des d'aquest cim,

en acabar el dia,

davant d'un sol que no es posposa.."

" Què és el que fa que passi una cosa i no una altra ?,

què duu a què..?,

què destrueix què?,

o què fa que prosperi... o mori?,

o prengui un altre rumb?

I si me perdon a mi mateix?

I si me'n penedís?

I si pogués tornar enrere en el temps, faria alguna cosa de manera diferent?

I si totes aquelles coses que vaig fer van ser les que me dugueren fins aquí?

I si mai no vaig ser redimit ?

I si ja ho estava abans...?

Vaig trigar anys a ser l'home que els meus pares havien criat..,

vaig trigar 27 anys, 11 mesos i 3 dies a aconseguir-ho..,

sense ells.

Vaig trobar el meu camí fora d'aquell bosc ensordidor.

Ni tan sols sabia on anava fins que vaig arribar aquí, vaig parar i vaig mirar enrere:

Gràcies..!!, pensava una vegada i una altra,

per tot allò que m'havia ensenyat el sender i per tot allò que encara no podia saber;

que ja no necessitava estendre les meves mans,

que veient els peixos sota la superfície era suficient...

que això ho era tot...

Era la meva vida,

com totes les vides;

misteriosa,

irrevocable

i sagrada...

tan propera,

tan present,

tan summament meva...

qué salvatge era deixar que tot fluís..."